dimarts, 17 de juny de 2008

La Tufa.


Quan m'hi vaig fixar per primera vegada fa 2 anys, no tenia clar si allò que contemplaven els meus ull seria factible.
Ummm...
Hi havia de veritat una possible línia?.
Un setè, pot ser?.
No hi vaig pensar gaire més.
Va passar el temps. Ella m'esperava pacient,la majoria de cops seca... algunes vegades (les que menys) ben xopa i ennegrida per l'humitat.

Ara que ja està equipada i encadenada per diferents escaladors, s'han anat complint totes i cadascuna de les expectatives que hom havia imaginat.
I algunes més, cal afegir.

El dia que vaig presentar-la als aspirants locals a la glòria, va convertir-se en un petit esdeveniment (sobretot per mi).
Va haver-hi cua per tastar-la (puc arribar a ser molt pesat, promocionant una nova creació).

El primer, després de fotre-li un munt de castanyes, va proposar 6c/6c+. El segon i el tercer, alternant-se el cap de corda i repartint-se els intents, van passar d'una proposta inicial de 6c+/7a quan no hi veien seqüència alguna, a un "reajustament" a la baixa, i amb mutu consens, de 6b+ en trobar-li "els secrets".
I així vam decidir deixar-la, a la espera de rebre més informació per part de pròxims candidats a fer-se amb el seu preuat trofeu, en forma de reunió d'argolla bricomatada "marca Fixe".

Molts d'altres, desesperats per un sentiment inicial de "no entendre res" en veure com patinaven placa avall, una vegada darrera l'altra sense saber el per què, la recotaven a l'alça.
I així hem anat fent.

Diumenge passat, les condicions meteorològiques eren d'una humitat ambiental elevadíssima (una xafogor de collons, per entendre'ns).
Vàrem decidir tornar-la a provar.
En una banda del ring, un nou aspirant,més un dels primers conqueridors i culpable de la proposta final de dificultat. A l'altra banda, La Tufa.

El resultat de tant àrdua batalla?...
No van haver collons de passar de la primera xapa!.

I jo, (que encara no l'he pogut provar) mirant-m'ho i gaudint de tant meravellós espectacle, estava orgullós i cofoi, d'haver fet aquesta petita i humil proposta, per a gaudiment del personal.


Si a hores d'ara em pregunteu quin grau té la via en qüestió, us tinc que dir...
No en tinc ni idea!!.

I fins que no la tasti, prou me'n guardaré de tornar a donar una opinió sobre aquest aspecte!.
Si, una via que fluctua...

5 comentaris:

manuel1780 ha dit...

Ahi es na!!!! con la TUFA!!!

un tal pinxo ha dit...

De graus no entenc, pero de 6b+ i de conya...jejeje de 6c/+ podriem parlar. Pero bueno tots sabem lo mal escalado que soc...jejeje

Marieta ha dit...

que'n són de divertides les tufes!! jejejeje
Jo em penso tatuar AMOR DE TUFA

deivid´s ha dit...

Cada dia que passa m´agrada + el mon blogger! Sóc equipador tb de vies i m´ha omplert un guevo presenciar aquesta lluita-combat-presenatcio en societat! No sé ni on és aquesta línia (o més ben dit torrent de sensacions petrificades) pero ja em venen ganes d´escalar-la. Sou uns cracks!

Josep ha dit...

Manolo:
És una via curiosa.Els cantos inicials de mans i peus,son tant petits,que qualsevol factor"no favorable" decanta la balança en un sentit(encadenament)o en un altre(frustració per no entendre res).

Pinxo:
No et dic que no,a mi quan els "Conesa brother's" van insinuar el 6b+,se'm va quedar cara de tonto.
Fins que no la cati...a callarse tocan!.

Marieta:
La llàstima és que per on visc jo no en hi han gaires de tufes!.Moltes plaques plenes de "hueveres" i forats,però xorreres...no.

Deivid's:
Home,contant les coses soc una mica exagerat!.Però si,em fa molta il·lusió que la gent polemitzi amb la feina que un fa.
La via en qüestió està a l'ermita de la pietat(Ulldecona)...i és,com totes les demés,moooolt curteta!.
Les ressenyes les tens clicant a l'entrada del blog on posa "noves vies a l'ermita de la pietat".
Lo de cracks,m'ho agafo com un complit,suposo.