divendres, 17 d’octubre de 2008

Per acabar amb l'equilibri...( 2ª Part )



Pot ser que alguns de vosaltres qüestioneu aquestes idees, podeu pensar amb l'escalada com un combat merament físic. Penseu però, que el procés concret de resoldre passos d'escalada ens aboca indefectiblement al binomi "busco l'equilibri - després em moc", i no a l'inrevés!.
Si entenem el que vol dir això, estarem capacitats per comprendre les estructures del moviment, descriure i executar estratègies que ens ajudin a resoldre seqüències complexes. I sobretot, ser més eficients amb el fluir del gest.

Be. Ja estem conscienciats del que aquest paio ens explica ( jo ) , tenim el tarro menjat i estem preparats per escoltar-lo. Ens ho creiem, vaja!.
Estem equilibrats, o no ho estem, no?. Només hi han dues opcions...

Sembla ser que no.
Una tal Sally Sevey Fitt, descriu tres tipus d'equilibri, on cadascun dels quals té les seves pròpies característiques, i que a més, poden variar en qualitat!:
- Estable.
- Inestable.
- Dinàmic.
Com a que les desgracies solen venir acompanyades, és lògic pensar que tant la qualitat com el tipus d'equilibri també poden anar canviant conforme ens movem, complicant-ho tot una mica més.
Uff, ja comencem...

Quan el CDG es troba centrat i baix respecte a la base de subjecció que ocupen en un instant concret, podem parlar de equilibri estable.
Si el CDG el tenim alt, descentrat, i proper a qualsevol dels límits de la base de subjecció, patirem el que es diu equilibri inestable.
Per tant, si el CDG surt (ni que sigui uns mil·límetres) aquestos límits de la base de subjecció, entrarem en el bonic i interessant mon de l'equilibri dinàmic, on el teu "body" es mourà, en busca d'un nou estat d'equilibri més estable.

Aquestes definicions no serveixen de gaire, si no venen acompanyades d'algunes indicacions on especifiquem la"QUALITAT" d'aquestos estats.
Pensem en un cas concret;
quan estàs dret en una superfície plana i horitzontal, amb els peus oberts uns 50 cm. Podem dir que és un equilibri estable de "bona qualitat", però estarem d'acord en que ho és més, el estar-ho estesos a terra somniant truites!. El nostre CDG està igualment centrat a la base de subjecció amb dos casos, però estareu d'acord amb mi en pensar que, el segon cas posiciona el CDG més baix respecte la seva base de subjecció!.

Com interaccionen entre si els tres tipus de equilibri en l'escalada, és una cosa molt complexa que malauradament, no arribarem mai a dominar totalment.
Això és el que ho fa tant apassionant. El procés d'aprenentatge és el que realment ens té que atraure d'aquesta activitat.

Quan estas escalant, la quantitat d'esforç físic necessari per fer un moviment t'indicarà la qualitat de "TEU" equilibri durant l'execució d'aquest pas. Pensa-hi una estona amb això.

Per acabar...
Un sol moviment pot demanar-te una combinació de equilibri estable, inestable, o dinàmic...i no necessàriament en aquest ordre. Quan soltis una presa ( de mà o de peu ), la base se subjecció variarà de forma, mida, i posició espaial. Per a més inri, el teu CDG estarà movent-se i tocant la gaita constantment durant aquest procés.

Si has arribat aquí sense perdre't, enhorabona company!. I ara, pren consciència de tot el que has llegit...segur que algun cop en faràs un bon ús.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Equilibri...(1ª Part)


Que l'escalada és una activitat on l'equilibri és bàsic, jo no ho dubto, tot i que hi ha gent que dirà el contrari.
Suposo que això és bo, ves a saber.
El procés de resoldre un pas difícil d'escalada, és una qüestió de definir clarament quin tipus i qualitat d'equilibri utilitzar en cada moviment. Si s'entén això, (que no és fàcil), estiràs més preparat per resoldre problemes gestuals complexos. Que és del que es tracta, suposo.

Aquestes definicions estan formulades des de la perspectiva d'un escalador compulsiu. Evidentment. Molts físics d'anar per casa, dirien que són inclomplertes o mal formulades...Quin merder.

Podríem definir aquest estat, com la rel.lació espaial existent entre els nostre centre de gravetat (CDG), amb la base de subjecció que ocupem en un instant concret.
I el CDG?...doncs direm que és el punt on el nostre cos s'equilibra en totes direccions. Aquest punt es troba (segons gent que ha estudiat molt), al voltant del melic. Una mica més avall si parlem de dones, i una mica més amunt si ho fem d'homes.

Per seguir complicant-ho tot una mica més, podria afegir que aquest indret virtual del nostre cos, és un en amb vida pròpia i força entremaliat!. El xaval no s'està quiet. Cada cop que aixequem els braços, obrim les cames, o flexionem la part superior del tronc...canvïa de lloc.
Pel que ens afecta a nosaltres, només recordar que cal imaginar que sobre aquest punt (el CDG), hi ha algun tocacollons que constantment ens estira cap avall amb ganes, sense defallir mai. Al menys, sabem que sempre és així, i aquí és on entra el nostre raciocini. Saber gestionar adequadament aquesta màxima, ens farà prendre consciència de la nostra correcta posició a l'espai, i per tant, ser més eficients amb el gest.

No sé si això us servirà de gaire...però el fet d'anar pensant en aquestes tonterietes, pot ajudar en aquells moments "tontos", en que no sabem què collons fer en veure que no som capaços d'evitar l'efecte visagra o porta.
Seguirem parlant-ne.