dimarts, 29 d’abril de 2008

El gran Chuck.

"Per mi, enemic meu és qualsevol que, si li donessin poder per fer-ho, restringís la meva llibertat individual... i això inclou a Oficials, Sergents de l'Exèrcit, Comunistes, Catòlics i els membres del Comitè d'Activitats Anti Americanes.  Sé que tinc perjudicis, però no puc imaginar un altre esport tret de l'escalada,que sigui una completa i absoluta expressió d'aquesta individualitat.
No deixaré ni reduiré la meva activitat per cap home, dona, ni deu."

Chuck Pratt, 1965.


I això ho deia un dels millors escaladors de fissures de l'època (sinó el millor)... Ja veieu, de fanàtics sempre n'hi han havut!.

La foto està presa al Camp IV de Yosemite, sobre l'any 1968, al costat d'un altre dels grans (l'Yvon Chouinard), que se'l mira amb una cara de fotesa prou evident. Si us fixeu be, veureu que els cracks (Això és una suposició) també patien d'epicondilitis . (Heu vist la cinta plàstica al voltant del colze?)

diumenge, 27 d’abril de 2008

Que be que ens ho passarem!.

Veient que darrerament, (No sé si és mandra o manca d'activitats engrescadores) no tinc gaires coses interessants que contar, inauguro una sèrie de frases per reflexionar.
Dites per grans alpinistes, escaladors, jo mateix, o senzillament gent que utilitza el cap per alguna cosa més que pentinar-se, aniran acompanyades d'alguna breu explicació. O no, ja veurem.
La intenció és, que aquestes petites entrades facin més amena la visita al blog.
No m'allargo més:

"Analitzant l'escalada (A la Higher Catedral Spire,Yosemite), pensem que el que més ens satisfà és haver demostrat, que es poden fer ascensions difícils sense risc excessiu,amb un ús correcte de la tècnica d'assegurament.
Si algun dels components de la cordada haguera caigut, tant sols hagués patit uns quants cops i algunes rascades"
Bestor Robinson (el que porta ulleretes), 1934.




Que bonic deu ser sentir-se pioner en realitzar una activitat com aquesta!.

dimecres, 16 d’abril de 2008

Noves vies al sector Bages...


Per acabar amb aquesta primera etapa com a equipador de vies pro,deixo dues novetats en aquest sector tan guay de la nostra comarca Elfa.

La Esther, que de fet és una variant de dues vies existents.Es pot triar entre començar per la via de l'esquerra (xapant els tres primers parabolts)i anant després cap a la dreta,o be fer-ho per la de la seva dreta(fent el mateix)i anant a l'esquerra.Un bon pas de bloc sortint del petit desplom fosc.(Los "cobardes i mataos" tiraran cap a la dreta...pero no,ÉS RECTE).7a?

La D'Alluny, tot i no ser el primer en posar-hi les grapes en aquesta parcel.la de roca(s'hi van fer fa uns anys,pràctiques d'artificial),si que puc dir que és una via totalment nova.El traçat (més a la dreta),l'equipament,la filosofia i la existència de reunió així ho demostren.De totes maneres he mantingut el nom primitiu.Ull amb els primers passos de placa...són delicadets!.6c+/7a?

Postdata: Els que tenien totes les vies del sector encadenades,ja tenen una excusa menys per no decidir-se a suar la cansalada durant els 20 minutets que dura l'aproximació.