dimecres, 31 de desembre de 2008

2008, tancant la paradeta. 2009, camí d'Ítaca?


No tenia previst escriure gairebé res aquest mes de desembre, però com sempre passa amb l'esdevenir de la meva vida, res no està planificat ni decidit fins a l'últim moment.
Aquí teniu el que de ben segur serà l'última entrada d'aquest any que està a punt de quedar enrere. Convertint-se ja, en un record.

La experiència personal des de que estic en aquest mon del passatge vertical, ha estat plena de contrastos.
Enganxat fins la melsa com estic a l'activitat, de manera malaltissa m'atreviria a dir, m'ha transformat interiorment. No soc el mateix paio que aquell juny del 2003 mirava de fer-se per primera vegada el 8 a l'arnés, amb les mans tremoloses i amb els batecs del cor a 1000 per hora.

Durant aquest temps, he tocat el cel practicant l'escalada sentint el fluir dels moviments a la vertical, he fet grans amics...i n'he perdut un dels millors. He patit lesions doloroses i sobrecàrregues punyeteres. Crec però, que soc una mica més fort que abans (i més vell, per desgràcia).

Us animo a tots a seguir practicant això, o qualsevol altra cosa que us faci feliços.
Per què en definitiva d'això es tracta.
Si fem allò que realment ens motiva, estem bé amb nosaltres mateixos. En conseqüència, aquella imatge que donem els altres és positiva i desprèn bon rollo, un estat d'ànim desitjable per tothom, que s'encomana ràpidament als que ens envolten.

Espero que sigueu molts els que trobeu en les coses senzilles aquell estat de profunda reflexió i benestar necessari, per encomanar qui teniu més a prop...aquest bon rollo.
Bon any a tots.