diumenge, 5 d’agost de 2007

Esteu avisats!.



I ara que ens voldrà contar!, tornareu a pensar...
Es bo que ho feu(el pensar) però no ho es tant, que abuseu massa d'aquest atribut donat pel diví(si es que n'hi ha cap).
Com a que porto mes de dos mesos parat per culpa d'aquesta meravella mecànica (espatllada en el meu cas) que il·lustra la foto inicial, i aquesta situació no sembla tenir prop el final, us explicaré quatre cosetes, ara que a la força m'he convertit en un especialista!.

Posem-nos en matèria. Els músculs son una col.lecció de fibres contràctils i super elàstiques que per a unir-se al esquelet es compacten per convertir-se en tendons. A diferencia dels músculs, que s'allonguen amb facilitat i s'omplen de sang de seguida, els tendons son ultra rígids i amb molt poc reg sanguini pel seu interior. La major part de l'aliment tendinós es fa a traves de petits vasos sanguinis que hi ha a la baina, que no es res mes que una funda (com la dels frens de la bici)que envolta la totalitat del recorregut del tendó.
Sembla ser, que una part important de la alimentació d'aquestos "cables rígids", es fa mitjançant un liquid anomenat sinovial, que transcorre per l'interior d'aquestes fundes, i que a mes, lubrifica el recorregut del tendó per l'interior de la"susodicha" baina.
Be chicots!. Es aquí on trobem dos tendons molt importants per a natros, els flexors dels dits. N'hi han dos, l'FDP o tendó profund, i l'FDS o tendó superficial. El primer venint del avantbraç, passa per la cara palmar dels nostres amiguets(els ditets), i s'insereix a la falange distal(a l'alçada d'on neixen les nostres ungles, per entendre'ns). Per la seva part, l' FDS o superficial, venint del mateix lloc, es bifurca en dos parts a l'alçada de la falange proximal, per inserir-se abans d' haver deixat passar l'altre pel seu interior, sota la falange medial, una mica desprès de l'articulació IP o proximal.

Uffff, quina pallissa us estic fotent!. No se si ningú de vatros acabareu l'article abans de quedar-se garratibat davant la caixa tonta.

Per als que encara esteu llegint(enhorabona!), dir-vos que hi han uns lligaments anulars anomenats a partir d'ara politges, que s'encarreguen de mantenir els tendons propers als ossos quan tirem amb ganes de les regletes. Per als que us agrada pescar, (a mes de trepar i perseguir donzelles desvalgudes) imagineu-vos per un moment que aquestes politges funcionen igual que les anelles que tenen les canyes de pescar, i que permeten quan la canya (estructura òssia del dit) flexa pel pes d'un peix, que el sedàs (tendons) quedi al seu lloc.





Espero que el dibuixet sigui prou aclaridor...

No se si cal que us digui la importància del manteniment en bon estat d'aquestes estructures pel bon funcionament de tot el conjunt. La tensió a la que estan sotmeses tant els tendons com les politges en el moment d'arquejar els dits es enorme (centenars de kg).
Per tant, ull amb qualsevol símptoma de dolor o inestabilitat articular en el moment de tirar d'un canto aïllat, o de series repetitives d'un mateix moviment (per exemple, campus), així com molèsties difuses a la zona hores després de parar l'activitat.

Com indica l'enunciat, esteu alerta. No cal que passeu pel mateix tràngol que estic passant fa tot aquest temps. Seria molt avorrit (i del tot insuportable)que tots a la vegada (i degut a la depressió post-lesió)ens poséssim a escriure articles tant farragosos com aquest que firma un servidor!.