dijous, 5 de febrer de 2009

Obre la mà... i abaixa el cul.



Els passos difícils de bloc sobre presa roma, solen estar reservats a la gent amb més talent.
Els vídeos d'escalada mítics estan plens de passos on la penya diposita les mans en posició de màxima extensió, a llocs on la majoria de mortals ni tan sols ens fixaríem. Com a que nosaltres també ens trobem sovint amb aquesta problemàtica, (menys acusada però) val la pena dedicar-hi unes línies.
Més que res per que a hores d'ara, aquesta pàgina és plena de teranyines. I qui entra de tant en tant, esperant trobar alguna cosa nova, pot acabar tocat del nervis... o desistint d'entrar-hi mai més.

Els dinàmics sortint des de presa roma exigeixen aplicar la força molt aviat sobre la presa d'inici. Aquesta presa té molt poca capacitat de resistir forces cap a l'exterior, sobretot, quan el centre de gravetat ( CDG) es troba ja alt respecte les nostres mans.
Un exemple clar, és quan estàs destrepant un pas sobre preses romes, es a dir a l'inrevés del exemple que estic exposant.
No és que assolim la màxima fricció sobre la presa final, fins que el nostre CDG es troba molt baix i proper al plànol on es troba aquesta presa.En el instant inicial, quan soltem la presa superior, la tendència natural del nostre sofert cos és, a sortir disparat ben enfora del plànol on ens trobem. Evidentment quan més desplomat sigui el pas, i més dolenta sigui la presa, més acusada serà aquesta sensació. Només ens sentim mínimament agafats a la presa, quan estem finalitzant el pas, i ens trobem ja, baixos i sota la vertical d'aquestes preses destí.
Per tant, en passos complicats amb inici en presa roma, el moviment de la pelvis té que iniciar-se primer cap a l'interior, i un microinstant després cap a munt, per evitar al màxim que el nostre CDG s'elevi i perdem la avantatja mecànica que això comporta, abans no haguem assolit un cert impuls. Impuls del tot necessari per arribar en condicions, i de manera precària però suficient, a caçar aquella presa que tant se'ns resisteix i ens amoïna.

Ara que, millor no feu massa cas del que escric. Agafeu-ho tot amb pinzes, sigueu crítics amb el que us expliquen, i sobretot gaudiu del gest...