dilluns, 14 de setembre de 2009

Trencaclosques...

Ja queda menys per trobar-nos una vegada més a la petita, modesta i estimada cinglera que es forma als voltants de l'Ermita d'Ulldecona.

Son vies petites.

Tant petites, que tant sols cal posar 3 o 4 bolts, i on el gest, i la manera com fas la via és el més important.

Ara que, hi haurà qui dirà que tot això son tonteries...

També estan enllestides les noves ressenyes, fetes amb tota la passió i ganes de qui us mira amb aquesta cara de pillo, i està a punt d'emprendre un projecte personal, porta les mans enmagnesiades, cara pintada, nus encordat, i peus de gat posats!.
I es que aquesta imatge reflecteix segurament, allò que ens mou a pujar parets, per poc després, tornar-les a baixar. Sense buscar més explicació que el sentir com tot flueix, la gravetat estira, tu empenys, i tot cobra sentit...

Ens veiem dissabte?

No m'agrada gaire sortir al blog, lo meu careto te poc interès, penso. Aquesta vegada però, he trencat amb aquesta norma, pensant que... podia servir per descriure sensacions, moments i actituds davant l'activitat.