dimecres, 25 d’abril de 2007

Sortint de la rutina...





Be,com havia promès,aquí teniu la petita crònica referent a la travessa est-oest del crestall de l' Erosa el passat diumenge!.

Una bona caminada durant hora i mitja des de l' aparcament del racó de St.Marc ens deixa al coll, vessant oest del crestall en qüestió.Travessem l' itinerari faldejant la cinglera per la vessant sud(15 min),i de seguida estem davant el primer ressalt,inici de les grimpades del dia.Tres hores i mitja desprès,algunes apretades mes tard,i dos ràpels ben curtets,ens tornaran a deixar al coll inicial,lloc on tornarem a resseguir els mateixos passos fets a la pujada(1 h).

Au,aquí teniu els croquis i algunes imatges per donar color als comentaris i de passada,fer mes llaminera la vostra visita.

Pel que fa al material aconsellat,dir-vos que un joc de friends petits i mitjans,assegurador-descensor,un joc de tascons i un bon assortit de bagues de totes mides i formes(també fetes amb cordinos) per cordada serà suficient.Una corda dinàmica de 40-50 mts es l' ideal. Com podeu vore al croquis i la ressenya,a primera vista no sembla gaire complicada ni difícil.Peró us aconsello si aneu per primer cop i la voleu fer sense passar cap tràngol,dominar amb soltura al menys el 6b en esportiva. això vol dir, no caure mai en aquest grau,per que tot i tractar-se de IV/IV+,penseu que no trobareu res enlloc,i la roca es prou dolenta com per anar en compte cada cop que s' agafa una presa de mans i peus!(piqueu amb el puny tancat els cantos i escolteu-los).
Afegiu-li a mes,la dificultat que existeix a l' hora d' instal.lar assegurances intermitjes als llargs claus...i buscar el millor camí es clar.


dilluns, 23 d’abril de 2007

En espera d' alguna cosa millor...


Us haureu de conformar amb això!.
Esperant a tindre el material fotogràfic per fer una crònica mes interessant, (travessa est-oest del crestall de l' airosa al Mas de Barberans) aquest diumenge, poso aquesta entrada al blog per tal de actualitzar-lo,i evitar en lo possible l' avorriment que experimenta la persona que entra una vegada i un altra,i veu com apareix la mateixa crònica cada dia!.
En fi xicots,estic mandrós!,una mica de paciència.

Prompte fara un any que em van fer aquesta foto en un sete bonic, bonic, d' arboli,sector l' ermita.Curt,desplomat,ben equipat i gens sobat...(com a un servidor li agraden).

dijous, 12 d’abril de 2007

Una mica fart de vi...


Davant l' interès creat arran les últimes notícies referents al rocòdrom,m' he vist empés a fer una petita crònica al respecte.
Com podeu vore,s'està treballant per enllestir el més aviat possible tots els petits detalls que queden pendents per tal de que la inauguració d' aquesta instal.lació finalitzi aviat,i amb les millors condicions possibles.No patiu,en breu sabreu quan i com s' inaugura el B.A.E.
Esteu atents,i visiteu la pàgina.Prompte podrem proposar una data i convidar al personal a visitar-mos. I es clar,a "tastar" el bloquet en qüestió!(d' això es tracta,no?).





Tocadet d' alcohol devia anar el company fotògraf.No diré noms,que després s' enfaden,però el que havia de ser un reportatge sobre l' arranjament definitiu de la estructura per publicar-les al blog,ha quedat en una sèrie de fotos "mogudes" difícilment aprofitables per ser vistes. Això si,la creativitat del autor...be,jutgeu vatros mateixos!.

dilluns, 2 d’abril de 2007

Gestionar la meteo...


Quin cap de setmana!.La meteo ens vol fer la guitza,i per poc ho aconsegueix.
Dissabte 31 de març,9.30,xiribecs.Trobada d' escaladors al voltant d' una taula plena de cafès,esmorzars i il·lusions.Surten les primeres propostes,comentaris sempre condicionats per l' estat del cel;amenaçador,inquietant.Vidres en fora, carrers humits.
Finalment desprès de multitud de propostes algunes descabellades i d' altres no tant,decidim apostar pel sector de l' ermita de la pietat.Aproximació curta,rocam excel.lent,orientació sud,vies de qualitat...i per que amagar-ho,un local regentat per la paqui prop,on acabar la jornada devant un bon berenar a base de llaminadures varies!.
A les 11 ja hi som tots a peu de paret,sector coto godall:Albert,Santi,Sebas i jo.Mitja hora mes tard,i quan estem gaudint de la primera via del dia,arriba Kiko el camarlenc.
Mitja dotzena de vies mes tard,quan l'ambient anava "in cresciendo" davant la imminència de les vies mes interessants,comença la pluja anunciada...hora;les dues si fa o no fa.Sortim a corre cuita,de qualsevol manera cap al local de la Paqui,reunió de bon rollo,foro,unes cerveses..i cap a casa que plou!.

Von haureu donat conte de que la foto no pertany ni al lloc ni a la data que fa referencia aquesta cronica.La roca es arenisca,el lloc es una ermita,pero no la que ens ocupa,sino la de la mare de deu de la roca,i el tipus d' escalada no es esportiva,sino en bloc.Pero...quina importancia te aixo?.

diumenge, 1 d’abril de 2007

Un tal pinxo...


Doncs si,ha estat aquest personatge l' inspirador d' aquesta loca idea d' iniciar el blog personal.Gracies per endavant al Kike!.
Certament,tot i que fa una mica de mandra decidir-te a provar-ho,una vegada t' hi poses,es mes agraït del que un es pensa.
I ara que ens esta contant aquest tio?,us preguntareu!.Entendreu al menys,que aquestes reflexions son producte de la profunda depressió en la que em veig,deguda a la desapacible meteorologia que estem patint...i (malauradament seguirem sofrint) aquestos dies.Per tant,paciència i alguna sessió de rocòdrom no programada,faran mes assumible el pas de les tedioses hores que ens esperen a tots entre les quatre parets del nostres "ninxols".
Si,ja se que la foto no correspon a un dia de pluja,pero que hi farem,no en tinc cap mes a ma!.