Complicitats...

Segur que l'Yvon Chouinard no pensava l'any 1957 quan va anar a la "xatarreria" per comprar una forja de carbó de segona mà,una enclusa de 60 Kg i un bon grapat de malls i estris varis,que uns anys més tard seria el flamant fundador d'una gran empresa...
- Volia fabricar-me el meu propi material d'escalada,ja que estàvem començant a pujar les grans parets de Yosemite,ascensions que duraven uns quants dies i requerien de centenars de pitons! -.
Així de senzill va ser.
Prompte no va donar abast a les comandes dels companys americans,i l'any 1960 contractar els primers empleats.Deu anys més tard,Chouinard Equipment(així es deia l'empresa),s'havia convertit en la distribuïdora de material d'escalada més gran dels Estats Units.
Aquest visionari va adonar-se'n després d'un viatge al Peak District britànic,de que la roba dels escaladors Yosemítics era inapropiada i poc específica per l'activitat.
El 1973 crea la imatge d'un silueta de pics dentats del grup del FitzRoy...Havia nascut Patagonia,marca de roba amb identitat pròpia dins de Chouinard Equipment.
Afinals dels anys 80,degut a problemes legals,Chouinard Equipment Ltd. va optar per presentar una demanda de fallida,per donar temps als treballadors a comprar la companyia i traslladar la seu social a Salt Lake City.
Així va néixer un altre gran fabricant de "hardware" per l'escalada...Black Diamond.
I fins aquí puc escriure...Aquest és el meu petit homenatge a un dels precursors,culpable en part,de que nosaltres estem tan segurs i tranquils cada cop que tanquem i obrim un mosquetó,ens pengem d'un ganxo,posem un pitó...o endinsem un Camalot a la fissura de torn.

El títol de l'entrada no és meu.L'he agafat d'un article del Ferran Latorre escrit al numero 215 de la revista Vertex,el d'aquest mes,vaja.
Com a que és possible que no entengueu gairebé res...Us proposo un joc,busqueu aquest exemplar i llegiu l'article,segur que llavors us quadraran els comtes.

La foto està feta l'any 1966 al taller de Ventura(que encara existeix),amb els primers empleats.
Per cert,Yvon és el tercer començant per la dreta.

Ara que venen els Reis....

Si sou de la classe de gent que aprofiteu aquestes dates per regalar coses més útils que el típic Pack pijama-colònia,llenço a la xarxa una proposta...Futurista!.
Que jo sàpiga,encara no està pels comerços,però si us plau,si teníeu decidit regalar o regalar-vos aquest famós estri d'assegurament per a doble corda...espereu una mica,compreu-vos qualsevol altra cosa i esteu a la guait, per què sembla que aquesta gent,han solucionat part dels defectes de l'anterior versió.

Com sé que no podeu suportar més temps la incertesa...

TA TXAAAANNN!,només per a fanàtics de la marca:
http://es.youtube.com/watch?v=GSkI063hNT8&NR=1

Mea culpa...

Quan entro en un blog,m'agrada llegir continguts interessants i originals,ben escrits,que m'aportin alguna cosa,em facin riure i no siguin massa extensos.
Doncs...jo no he complert quasi bé,ni una sola d'aquestes premisses!.
El que exposo en aquesta foto afecta al nostre amic el 8,però seria aplicable a qualsevol aparell on el forat d'ancoratge als mosquetons fora d'un diàmetre semblant o superior.

Espero que la imatge sigui prou aclaridora i complementi el que explico en l'anterior entrada.

Sou maniàtics de la seguretat?

Si heu contestat afirmativament a la pregunta de l'enunciat,MILLOR DEIXEU DE LLEGIR.

Per als que s'han quedat,estaria be que sabéssiu que això pot passar per exemple,quan un escalador de... posem-hi 78 Kg,està rapelant i decideix frenar de cop a meitat d'una tirada, havent-se posat el descensor malament a sobre el mosquetó de seguretat corresponent.
Sembla ser que en aquest cas,si genera una força 1,1 vegades el seu pes,es a dir, uns 86Kg ,el nas del connector...trencarà la rosca de seguretat.
No cal ser una lumbrera per imaginar-se el que vindrà després!.

Curiositats...

Hem tocat fons...

Si la memòria no m'ha traït, el darrer exemplar va sortir el mes de juliol passat. Tenint en compte que suposadament la sortida al mercat és bimestral, podreu entendre, deduir, sospitar, témer, fins i tot intuir, que a la redacció d'aquesta publicació les coses van maldades!.
Soc subscriptor de les dos revistes germanes de l'editorial mare(Desnivel), i em produeix pena el veure com aquesta,va perdent a pressa feta el nord, (si es que mai n'havia tingut).
No entraré a comentar continguts, extensió, rigor o idoneïtat dels articles inclosos al sumari de la present edició. Crec que el simple fet d'haver-me decidit a escriure una entrada denunciant la situació, és suficient.


Be xicots, només ens queda el consol de pensar que els pròxims números de la ¿revista?¿pamflet? ¿tríptic?, seran significativament més interessants. O estaran més ben fets i/o al menys, tindran continguts més a l'alçada del que s'espera d'una publicació seriosa, que darrerament sembla estar passant temps moooolt difícils.