dijous, 21 de febrer del 2008

Autoconfiança...


Maria i Etna arriben a un sector d'escalada nou.Suposem que el grau màxim escalat per Etna és 6b,Maria(que és punyetera) porta la guia. A Etna li crida l'atenció una bonica via vertical que des de terra sembla:ben equipada i mantinguda en les dificultats.Pensat i fet. Deixen les motxilles a peu de via,Maria localitza la via en qüestió i la solta...
- és un 6a+ -
Etna no ho veu clar,però avui s'ha proposat no buscar excuses.Fa temps que no escala a vista,i en té ganes.
"Maria ha parat la trampa...el que no sap la víctima és que la ruta triada és un 6b+."
Una bona estona després,entre renecs i esbufegades vàries,la noia encadena la via.


Les expectatives pròpies en relació a l'escalada es poden manipular en benefici d'un mateix.Com?,l'exemple del conte és una forma de fer-ho.Etna tenia unes expectatives d'encadenament altes,no hi havien dubtes sobre la capacitat pròpia per fer allò.El grau estava per sota del seu nivell màxim,era possible encadenar-la a vista!.Sense saber-ho havia optimitzat al màxim la sensació d'auto eficàcia per desenvolupar el repte concret.

Això és aplicable també a l'escalada de llargs.No ho farem de forma conscient i punyetera com ho va fer la Maria.Llegiu,llegiu...

Esteu a peu de la via,amb cinc llargs per endavant.Mireu i remireu el croquis no gaire detallat i sembla ser pel que diu el paper i la informació rebuda per un repetidor anterior,que el llarg dur és el quart.
Vosaltres es clar,us centreu i prepareu per aquesta tirada.Comenceu a escalar de primers i arribeu a la 3ª reunió havent encadenat amb moltes dificultats tots els llargs inferiors.
Però...que passa si resulta que les últimes tirades en realitat les trobeu senzilles i llavors us adoneu que el crux de la via era tota la tercera tirada?.


Anem pensant en aquestes qüestions...segur que a tots nosaltres ens ha passat algun cop.Per què no utilitzar això com una mètode més d'entrenament?.

Les models no es diuen Etna ni Maria.Espero sàpiguen perdonar-me,però la foto venia que ni pintada!.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Alguns comentaris post-encadenament


Quin mati.
Vagi per endavant que estic molt content de la jornada de fanatisme i bon rollo viscut avui al sector. Les línies que un dia van ser imaginades per qui escriu s'han fet realitat, estan ja gairebé encadenades. La temptació de tallar nous cantos ha estat vençuda. Tenia molts dubtes sobre què fer en alguns trams de via. És ben cert però, que molts d'aquestos "llocs on posar els dits" han estat arreglats per afavorir l'apretar a consciència, i sobre tot, evitar abrasions, talls, i lesions desagradables.
Crec sincerament que aquesta nova etapa que he iniciat (forçat en gran mesura, pels problemes físics, lesions i sobrecàrregues) és apassionant, i obliga a aprendre coses noves en cada via creada i ser flexible per acceptar crítiques. La feina de l'equipador es feixuga, i més difícil del que hom es pensa. Cal decidir un bon grapat de qüestions respecte a.: les línies a seguir, l'equipament a utilitzar i en quina quantitat, i sobre tot, quin caràcter vols donar a les vies proposades.

Es aquí on més pedagogia toca fer, i per molt esforç que s'hi posi... sempre hi haurà gent que no t'entengui.Sigui per H o per B, sempre és així.
Els que em coneixen saben que valoro per damunt d'altres conceptes, el "Gest atlètic" que comporta aquesta meravellosa activitat. També saben, que l'escalada que m'agrada és gestual, no exposada ni compromesa.
Que ningú no s'equivoqui. No barrejo mai la velocitat amb el tocino (allí on no arribo per falta d'experiència, ho intento suplir amb la lectura i estudi dels grans alpinistes i escaladors). Sé que hi han d'altres filosofies ben diferents a la meva, i així té que ser. Jo mateix, n'aplicaré d'altres ben diferents en altres moments, pot ser tan sols dependrà d'una decisió presa (conscientment o no) en el mateix moment d'arribar un altre lloc. Aquesta gran diversitat de matisos i opinions és el que em va atreure a l'escalada fa uns cinc anys, i va ser la culpable que deixés de banda altres activitats esportives de muntanya que durant 18 anys havia practicat amb la mateixa passió que ara dedico al trepar.


Felicitats a TOTS els que heu participat i contribuït encadenant o no, a fer realitat aquest petit projecte personal d'equipament... no donaré noms, per que és lleig fer-ho.
Jo mentre, seguiré buscant aquella línia perfecta (tot i sabent que no existeix) per escalar, equipar o senzillament seguir somniant...

dimecres, 13 de febrer del 2008

Noves vies a L'Ermita...



Holaaaa...He improvisat unes ressenyes casolanes de les noves vies equipades a l'Ermita d'Ulldecona...per anar fent boca.Hi posaré algun petit comentari de cadascuna.També he inclòs una vista general del sector amb les localitzacions exactes de les vies,que detallo a continuació:


Superat per la logística,està a sobre mateix del campanar de l'ermita,inici fi de placa,el pas clau està al final.Recte pel desplom,sense tocar el morter marró.Ma esquerra al filo romo,dreta als romos de dalt del bony.No val a escaquejar-se per l'esquerra.6c?

La Tufa,fineta.Comença mà esquerra en regleta vertical i ma dreta regleta diagonal,peus precaris fins tercera xapa,després bon canto però llunyà.6b+?

A la dreta del pi,via de placa molt equipada degut a que em vaig trobar un parabolt vell quan ja tenia decidit on posar els nous.5 ancoratges,per disfrutar.6b?

Lo Bombo,una mica rebuscada.Entra pel diedre,posa't a sota el bombo...i recte per damunt.No valen escaquejos a dreta o esquerra!.6a+?

Tic,Tac,continuïtat sobre bon canto,però una mica desplomada.Se surt sense tocar la fissura evident de l'esquerra.La roca entre el segon i tercer seguro és delicadeta.Sembla que encadenes,però entrant a la R vas petadíssim.No estic gaire content de com m'han quedat les dos primeres xapes,però la via és excel.lent.6b?

Directíssima,aquesta no és més que una variant directa d'una via que va en diagonal esquerra-dreta(La Fea),he aprofitat la R .No us perdeu l'excel.lent pas de banyera que hi ha entre les dos últims bolts.No aneu a la llastra de la dreta,no és del tot sòlida.Tampoc estic massa content de com m'han quedat les dues primers xapes(que hi farem!). 7a+?

Etna,comença agafant tota la xorrera.Segueix l'aresta esquerra del gran desplom taronja,per entrar a l'alçada del tercer seguro a una bonica placa.Ull amb la qualitat de la roca entre el segon i tercer parabolt!.6b+?
És el pas previ per equipar la propera via que travessa tota la impressionant visera daurada.

Més lluny del que sembla(*), per fi he pogut fer realitat el meu gran projecte personal a l'ermita.La via recorre en diagonal el gran desplom taronja,sempre buscant el poc canto que hi ha.Vaig estar temptat de picar dos cantos,però finalment he decidit deixar-la el més natural possible.El temps dirà si l'encertat o no.Gran dinàmic d'entrada a bon canto des de mà esquerra i peus precaris.Sector central de continuïtat amb un descans al mig precari,per sortir cap a l'última xapa mig en aresta esquerra i nul canto de mà dreta.Entrada a la R agònica!.7a?

Vinga Maestro!!,a falta de pujar una mica totes les Rs del sector(tinc el beneplàcit de l'equipador),aquesta última completa un dels millors sectors de la zona,Sector del mig.La posició del primer parabolt ha estat condicionada per la mala qualitat de la roca.Cal anar en compte fins el tercer seguro,lloc on millora el rocam i s'inicien les dificultats,pas a bloc pel bombo amb poc canto i peus de mestre.Espereu a xapar el darrer ancoratge una vegada superada la dificultat,i aneu atents fins la R.7a?

Tu Tries!!(*),L'esperó del Sol reb una nova via (Desplomada fins al final)que a més,té dues opcions per ser escalada.A partir del segon parabolt la via pren dos camins clarament diferenciats;
-A Babor,Xapant TOTS els bolts(inclosa la R) amb la mà dreta és una via assequible.6a+?
-A Estribor,Si els xapes TOTS(inclosa la R)amb la mà esquerra,la cosa es complica.7a?
Hi ha una tercera opció pensareu...anar amb les xapes al pit i xapant-les alternativament,no?.Doncs si...feu el que vulgueu.

Amén,en Hebreu aquesta paraula significa entre d'altres coses,"és desitjat".Aquest troç de paret de 5 metres que quedava lliure entre dues vies mítiques del gran Sebastià Colomé demanava a brams ser equipat.Lleugerament desplomada en la seva totalitat,augmenta la dificultat conforme guanya alçada,per acabar superant un sostret amb un atlètic pas de bloc just abans de xapar la reunió.6c+?

Gordo Cabrón, via que completa (juntament amb La Fea i La Directíssima)la placa característica d'aquest totxo vermellós.
Inici i final dur sobre bidits i hueveres vàries,tram central amb l'onada típica del totxo,també present a les vies veïnes.6c?

Mini Jo, placa-espoló ben plantat a la dreta mateix de La Tufa.Moviments precisos d'equilibri sobre bidits i regletes .Eviteu la fissura de la dreta a l'inici,i el diedre de l'esquerra al final. 6c?

Fet diferencial,acaba l'esplèndida trilogia apareguda al totxo rovellat.El mateix tipus de sortida que les seves veïnes Directíssima i Gordo Cabrón,però amb la subtil diferència de que busca a la seva part superior la major verticalitat de l'espoló dret.Eviteu la llastra que teniu a l'esquerra.(tot i que cada cop en queda menys)
El seu nom fa referència al fet distintiu respecte les vies properes,és un xic més llarga...i té un bolt menys.6b+/6c?

Quins Collons!!,magnífica escalada que recorre la aresta sud-est del desplom taronja,on estava fins ara soleta,la via Més lluny del que sembla.
Sortida en placa desplomada per agafar de seguida,l'aresta-placa amb mà i peu dret .Moviments tècnics de taló dret,aguantant la "porta oberta" que es crea durant tot el trajecte.
Entrada dura a la R,ull amb l'últim xapatge!.7a+?

Agafa la Pinza,característiques semblants amb la seva veïna "superat per la logística",amb la que comparteix reunió.Pas de placa força més difícil,no anar-se'n al diedre de la dreta.6b/6b+?

Peus de plom,tecniquíssima ruta plaquera a l'inici,per superar al final un marcat sostre horitzontal pel mateix centre.Poc canto (placa)a mitja via , i moltíssim al sortir del sostre.Atlètica.7a/7a+?

Pela este préssec,la via del sector amb menys xapes.Ull amb el primer xapatge,és fàcil,però si ets dels que medeix menys d'1,70 metres,patiràs.Si no et veus capaç,deixa-la per un altre dia o munta algun sistema per prexapar-la des de terra.7a+?

Alejos,antiga via d'autoprotecció recuperada. s'ha modificat el recorregut final per fer-la més vertical i mantinguda.He posat una reunió casolana per no desentonar amb la resta de via.Bona roca per posar peces al gust. V+/6a?

Bon viatge,com la resta de vies properes,inici dur de veritat.La via busca l'excel.lent placa gris,plena de cantos de totes formes.Després de xapar el primer parabolt he deixat una variant directa per la fissura per practicar l'autoprotecció.Xapar la mateixa R en acabar. 6c?



(*) Nota de seguretat:

Voreu que he posat un parabolt a terra just a peu de la via Tu Tries!!.Abans que el company que escala arribi al segon parabolt,Xapeu-lo amb una baga i mosquetó de seguretat,com si fora una reunió.La idea és protegir d'una possible caiguda a la cordada en cas de que el primer saqués abans de xapar el segon ancoratge i la corda de l'escalador sortís de la cinta express...Això passa!.

No us feu els valents i cureu-vos en salut.Una vegada l'escalador a xapat el segon bolt solteu-vos (si voleu) i recreeu-vos amb l'espectacle!.Feu el mateix a la via de l'esquerra(Més lluny del que sembla),no trobareu cap parabolt per que hi ha un super pont de roca a la base de la via que compleix de sobres la funció.
Salut i a tibar...