diumenge, 17 de febrer de 2008

Alguns comentaris post-encadenament


Quin mati.
Vagi per endavant que estic molt content de la jornada de fanatisme i bon rollo viscut avui al sector. Les línies que un dia van ser imaginades per qui escriu s'han fet realitat, estan ja gairebé encadenades. La temptació de tallar nous cantos ha estat vençuda. Tenia molts dubtes sobre què fer en alguns trams de via. És ben cert però, que molts d'aquestos "llocs on posar els dits" han estat arreglats per afavorir l'apretar a consciència, i sobre tot, evitar abrasions, talls, i lesions desagradables.
Crec sincerament que aquesta nova etapa que he iniciat (forçat en gran mesura, pels problemes físics, lesions i sobrecàrregues) és apassionant, i obliga a aprendre coses noves en cada via creada i ser flexible per acceptar crítiques. La feina de l'equipador es feixuga, i més difícil del que hom es pensa. Cal decidir un bon grapat de qüestions respecte a.: les línies a seguir, l'equipament a utilitzar i en quina quantitat, i sobre tot, quin caràcter vols donar a les vies proposades.

Es aquí on més pedagogia toca fer, i per molt esforç que s'hi posi... sempre hi haurà gent que no t'entengui.Sigui per H o per B, sempre és així.
Els que em coneixen saben que valoro per damunt d'altres conceptes, el "Gest atlètic" que comporta aquesta meravellosa activitat. També saben, que l'escalada que m'agrada és gestual, no exposada ni compromesa.
Que ningú no s'equivoqui. No barrejo mai la velocitat amb el tocino (allí on no arribo per falta d'experiència, ho intento suplir amb la lectura i estudi dels grans alpinistes i escaladors). Sé que hi han d'altres filosofies ben diferents a la meva, i així té que ser. Jo mateix, n'aplicaré d'altres ben diferents en altres moments, pot ser tan sols dependrà d'una decisió presa (conscientment o no) en el mateix moment d'arribar un altre lloc. Aquesta gran diversitat de matisos i opinions és el que em va atreure a l'escalada fa uns cinc anys, i va ser la culpable que deixés de banda altres activitats esportives de muntanya que durant 18 anys havia practicat amb la mateixa passió que ara dedico al trepar.


Felicitats a TOTS els que heu participat i contribuït encadenant o no, a fer realitat aquest petit projecte personal d'equipament... no donaré noms, per que és lleig fer-ho.
Jo mentre, seguiré buscant aquella línia perfecta (tot i sabent que no existeix) per escalar, equipar o senzillament seguir somniant...

1 comentari:

charlie ha dit...

Enhorabuena por la faena...mola eso de "buscar la línea perfecta..." Saludos