dimecres, 31 de desembre de 2008

2008, tancant la paradeta. 2009, camí d'Ítaca?


No tenia previst escriure gairebé res aquest mes de desembre, però com sempre passa amb l'esdevenir de la meva vida, res no està planificat ni decidit fins a l'últim moment.
Aquí teniu el que de ben segur serà l'última entrada d'aquest any que està a punt de quedar enrere. Convertint-se ja, en un record.

La experiència personal des de que estic en aquest mon del passatge vertical, ha estat plena de contrastos.
Enganxat fins la melsa com estic a l'activitat, de manera malaltissa m'atreviria a dir, m'ha transformat interiorment. No soc el mateix paio que aquell juny del 2003 mirava de fer-se per primera vegada el 8 a l'arnés, amb les mans tremoloses i amb els batecs del cor a 1000 per hora.

Durant aquest temps, he tocat el cel practicant l'escalada sentint el fluir dels moviments a la vertical, he fet grans amics...i n'he perdut un dels millors. He patit lesions doloroses i sobrecàrregues punyeteres. Crec però, que soc una mica més fort que abans (i més vell, per desgràcia).

Us animo a tots a seguir practicant això, o qualsevol altra cosa que us faci feliços.
Per què en definitiva d'això es tracta.
Si fem allò que realment ens motiva, estem bé amb nosaltres mateixos. En conseqüència, aquella imatge que donem els altres és positiva i desprèn bon rollo, un estat d'ànim desitjable per tothom, que s'encomana ràpidament als que ens envolten.

Espero que sigueu molts els que trobeu en les coses senzilles aquell estat de profunda reflexió i benestar necessari, per encomanar qui teniu més a prop...aquest bon rollo.
Bon any a tots.

5 comentaris:

enric faura ha dit...

Que el teu personal camí d'Itaca et porti per bons viaranys (o vies).

Feliç 2009!

manuel1780 ha dit...

eeiii tio felic any nouuuuuu!!!!!!!!!1 no te cras joseeee que me e olbidado de tii,, te deseo a ti y alos que te rodean un feliz año nuevo umuy prospero, donde las lesiones se degen detras y puedas llegar a hacer 8c+ o mas.. jejeje,, venga tio cuidate y espero vernos prontoo,, un abrazo enorme para ti y tu mujer,,, cuidarosssssss.

Fer ha dit...

Buen balance. Luces y sombras, como siempre, como todos.
2009: ¡A muerte!
Slds

en Girbén ha dit...

Celebro de debò que l'ésser gegantí del Capitan no sigui el cim de res (com ja començava creure), sinó una reunió més; espero que d'una via que per longitud i bellesa faci empal·lidir les del mateix Capi.
De moment els dos llargs que segueixen no desmereixen a la qualitat a la que ens havies acostumat.
Per cert, em podries informar d'on puc anar a trobar l'edifici impossible que il·lustra aquesta entrada?
Que tinguis un molt bon any, Josep!

Josep ha dit...

Enric;
Que així sigui... falta ens fa tots plegats!

Manolo;
Si que semblaves haver-te'n oblidat!. Aquí segueixo al peu del canó, i amb els amics que vulguin ser-hi.

Fer;
I és que en el fons, no som tant diferents... encara que de vegades alguns babaus s'esforcin en fer-nos-ho creure.

Jordi;
Tot el que comentes m'ho agafaré com un complit, gràcies per llegir-me.
Si he entès be el que em demanes(si us plau, rectifica'm si no és així!), dir-te que el lloc on està "l'edifici impossible" l'has de buscar en un altiplà situat enmig la selva veneçolana.