Equilibri...(1ª Part)

Que l'escalada és una activitat on l'equilibri és bàsic, jo no ho dubto, tot i que hi ha gent que dirà el contrari.
Suposo que això és bo, ves a saber.
El procés de resoldre un pas difícil d'escalada, és una qüestió de definir clarament quin tipus i qualitat d'equilibri utilitzar en cada moviment. Si s'entén això, (que no és fàcil), estiràs més preparat per resoldre problemes gestuals complexos. Que és del que es tracta, suposo.

Aquestes definicions estan formulades des de la perspectiva d'un escalador compulsiu. Evidentment. Molts físics d'anar per casa, dirien que són inclomplertes o mal formulades...Quin merder.

Podríem definir aquest estat, com la rel.lació espaial existent entre els nostre centre de gravetat (CDG), amb la base de subjecció que ocupem en un instant concret.
I el CDG?...doncs direm que és el punt on el nostre cos s'equilibra en totes direccions. Aquest punt es troba (segons gent que ha estudiat molt), al voltant del melic. Una mica més avall si parlem de dones, i una mica més amunt si ho fem d'homes.

Per seguir complicant-ho tot una mica més, podria afegir que aquest indret virtual del nostre cos, és un en amb vida pròpia i força entremaliat!. El xaval no s'està quiet. Cada cop que aixequem els braços, obrim les cames, o flexionem la part superior del tronc...canvïa de lloc.
Pel que ens afecta a nosaltres, només recordar que cal imaginar que sobre aquest punt (el CDG), hi ha algun tocacollons que constantment ens estira cap avall amb ganes, sense defallir mai. Al menys, sabem que sempre és així, i aquí és on entra el nostre raciocini. Saber gestionar adequadament aquesta màxima, ens farà prendre consciència de la nostra correcta posició a l'espai, i per tant, ser més eficients amb el gest.

No sé si això us servirà de gaire...però el fet d'anar pensant en aquestes tonterietes, pot ajudar en aquells moments "tontos", en que no sabem què collons fer en veure que no som capaços d'evitar l'efecte visagra o porta.
Seguirem parlant-ne.