dijous, 5 de juny de 2008

Anem pensant-hi!.

"Soc un pessimista absolut amb tot el que fa referència al destí del mon natural.
Durant tota la meva vida, no he vist res més que un deteriorament continu de tots i cadascun dels processos que són essencials, per a mantenir una vida saludable al planeta.


La major part dels científics i pensadors que conec, són pessimistes també, i a més, creuen que estem sent testimonis d'un procés accelerat d'extinció d'espècies que pot arribar a incloure bona part de la nostra raça.


Si els governs, el sector privat i la ciència no comencen a col.laborar immediatament per afrontar els distints aspectes de la degradació ecològica, la terra perdrà la capacitat natural de regeneració. Dit d'un altra manera,la vida tal i com la coneixem,estarà seriosament amenaçada.

Soc pessimista per què no veig en la societat la voluntat de fer tot allò que és ja necessari per a evitar la imminència del desastre.
Ull però, per què no hi ha cap diferència entre el pessimista de diu:

- Ja no hi ha res a fer, no et molestis en intentar res, no votis ningú. Tots són iguals!. -

I el optimista que diu:

- No et preocupis, ens en sortirem, tot anirà be!. -

En qualsevol dels dos casos, el resultat és el mateix: ningú no fa res."

Yvon Chouinard, 2005.


És la segona entrada on parlo d'aquest gran escalador i visionari americà... Ummm, la veritat és que m'agradaria mantenir un bona i llarga xerrada d'escalada (i filosofia de vida) amb ell!.

7 comentaris:

un tal pinxo ha dit...

Tranquil Josep, que el Big Bang arrivara algundia i o ficara tot al puesto...per la megua part soc optimista....no?...jejeje. Mentres tant, que fen esta tarde?...jejeje

Fer ha dit...

Hombre, entre el blanco y el negro quizá esté el gris.
Cierto que podríamos hacer más, pero la conciencia sobre lo importante que es cuidar el planeta está aumentando, y dará su fruto.
Nuestros hijos estarán más sensibilizados que lo que estaban nuestros abuelos.

Yo soy ligeramente optimista.
Slds

Marieta ha dit...

jo sóc pesimista en quant al poder que podem tenir nosaltres com a individus...però optimista en quant al món que ens envolta. La Terra té un poder regenerador inmens, per ella no pateixo, però sí per nosaltres. Tot i que...algun dia hem de finalitzar la nostra estada aquí, no?

Entre el cel i la terra, sota els estels ha dit...

Si sempre pensem que no podem canviar res, res no podrem fer, res no hauriem fet, res no hagués canviat. En aquesta vida tot és canvi. Sempre que m'enfilo em faig conscient de que algun cop no podre enfilar-me. Viure amb la possibilitat de la derrota o el fracàs , no ens situa en el fracàs. Treballo de professor a la ESO, si no cregués en el que dic no em llevaria cada dia per anar a fer 27 hores de classe cada setmana, deures, exàmens, controls treballs . Molts d'ells a cops són un xurro. Però molts milloraran quan creixin. Alguna culpa , per petita que sigui, serà meva. Si no creus en el cim , ja surts del peu de via vençut.

bert ha dit...

el cert és que no som tan importants, si casquem el planeta el que passarà es que ens extingirem nosaltres... ell seguirà i tornarà a començar lliure de paràsits nocius no??

el pur egoisme està en no pensar en les futures generacions.

bert

manuel1780 ha dit...

yo creo que tienes razon, deberíamos poner todos mas de nuestra parte, por que si no lo cuidamos nosotros, no lo va hacer nadie, ya que lo que sucede en gran parte es culpa nuestra (por no decir toda) en fin compañeros, arrimemos todos el hombro un poco y hagamos de este planeta, un sitio digno para vivir........

Josep ha dit...

Dues terceres parts de la població mundial està passant gana i patint misèria.
Moren a munts víctimes d'infermetats fa temps tractades i erradicades al mon "ric".
A sobre,es maten i mutil.len entre ells amb armes venudes per nosaltres.Consumeixen la major part del seu temps,energies i recursos en enfrascar-se en conflictes i guerres eternes,sovint promogudes,finançades i tolerades per nosaltres.
Aquesta gent no podem permetre's el luxe d'anar d'ecologista.Aquesta gent lluita cada dia per sobreviure arrasant tot allò que se'ls posa per davant,sense pensar si el resultat de les seves accions son "sostenibles" o no.
En aquestos llocs,la merda navega per tot arreu.
I va en augment.

I nosaltres?.
Podem esforçar-nos tot el que vulguem en tenir el nostre jardinet particular ben net,polit i endressat.Podem posar-hi tanques per evitar que ens xafin la gespa tant pacientment cuidada...

Des de l'altra banda de la tanca fa temps que ens veuen,estan ofegats i farts de no tenir res.El que no té res,res té a perdre...algun dia decidiran (tots a la vegada,ves a saber!)que també volen gaudir d'un bon dia ajaguts a la gespa del nostre jardinet.Net,polit i endressat.
I llavors..que tenim pensat fer?.

Soc molt pessimista i a més,me'n dono vergonya de que entre tots no siguem capaços de redressar aquesta situació...

Una abraçada a tots els que de tant en tant dediqueu uns minuts a llegir-me...