dilluns, 24 de setembre de 2007

Si ho diuen ells...

...m'ho tindré que creure!.



Després de 3 mesos i mig de patiment,una inmobilització inicial de 17 dies,analgèsics antiinflamatoris(AINES),especulacions,traumatòlegs,diagnòstics contradictoris,(tenosinovitis,capsulitis interfalàngica,rotura parcial de politja A2,ganglió vaina tendinosa en politja A1,possible patologia reumàtica,etc)i molt de dolor,desesperació,ansietat,sofriment mental i físic...(pobret,quina pena),resulta que la darrera de les dues ressonàncies magnètiques fetes a la meva pobra maneta(demanada per un cirurgià),diu que no tinc cap lesió!.
La teràpia?...paciència i mes paciència,anar poc a poc i esperar que el pas del tems ho sani.

Han acabat els dies de silenci a peu de via,nomes trencat per l'obrir i tancar dels mosquetons,de la falta de xirigota,disbauxa i fotesa.La fi de tenir tant sols per companyia l'amic uns metres mes avall,la fi del silenci buscat,que afavoreix la introspecció i concentra tota la nostra atenció en l'activitat!.
En resum,ja torno a ser aquí xicots.I això és important(al menys per mi),ja que la llum al final del túnel,llunyana encara,apareix davant meu.

Pensareu -quin cuento tens,Josep!- llegint l'informe mèdic de l'encapçalament.Però creeu-me si us dic,que la merda que hom s'ha empassat,no li desitjo ningú.Per bord que pugui ser...

5 comentaris:

un tal Pinxo ha dit...

Bamos que tenias mas cuento que el Pinxo....jajajaj, ala a disfrutar que nomes falta Mus per a recuperarse....

lo company del Mus ha dit...

tot arribara, tot arribara, el temps ho cura tot.
recordeu que encara tinc les cordes penjades, ¿estaran? en el desplom de la Big-Bang, neo preparan las eines que ja falta poc.
i tu Josep, trankil que tot anira be, vaig tindra lo mateix que tu fa molt temps, no acaba curanse mai, pero et deixa pujar, ves fen vias de canto gordo, procura no tibar dels dits sol, esparadrap als dits, ja saps y un dia no molt llunya ni t'enrrecordaras dels dits.
amim, que ve la millor epoca per naltros.

Josep ha dit...

Això he començat a fer...6as de placa preferentment,utilitzant molt els peus i agafant les preses amb la ma oberta i en extensió.Igual aprenc alguna cosa!.
La veritat es que ara mes que mai haure de tindre paciència,no calentar-me veient com la peña encadena vies xules,i no voler córrer.Sembla que el pitjor ha passat.

un tal Pinxo ha dit...

Chapi per la megua part trucam per a ajudarte...que li tinc ganes al desplon ...es guapisim...jejeje

lo company del Mus ha dit...

si tens informacio nova del Pinell, pasame'l, posiblement hiagin mes de 100 vies.