Tranquils,no m'he begut l'enteniment(tot i que de vegades ho sembli),no son les sigles d'una nova droga ni res semblant.Com a que sembla que lo del dit va per llarg(no puc aguantar-me ni la cigala),no puc escalar,ni fer bici pel monte,i córrer nomes ho puc fer pel pla(per que també tinc molèsties al genoll),us aniré explicant coses curioses d'aquest bonic mon que ens uneix a tots els que entrem a blogs semblants al meu;
Un tal Welzenbach(d'aquest personatge potser en parlaré mes a fons un altre cop),va idear als anys 20 del passat segle, una escala que amb el pas del temps seria un referent mundial com a quantificació/graduació de les dificultats en escalada.Anava del 1 al 6,sent l'1 el nivell mínim.Caminar,per entendre'ns.El nivell 2 i 3 estava reservat a lleugeres trepades mes o menys difícils.El quart referia una escalada mes tècnica i vertical,exigint de vegades i com a precaució,l'encordament ocasional.El 5 demanava l'us del assegurament tècnic amb corda i anclatges intermitjos,el que ara coneixem com a escalada lliure encordats i per trams,vaja!.I el 6è nivell quedava reservat a l'escalada artificial o "extremadament difícil" i reservada nomes als mes ben dotats genèticament(ara en diríem mutants).
Es aquí on un gran crac americà,il.luminat,pioner i visionari dels anys cinquanta i seixanta anomenat Royal Robbins,començar a pegar-li voltes al "asunto".
Aquest individu se'n va adonar de que el nivell cinquè no concretava massa la dificultat real de l'escalada en estil lliure,i que per tant,calia concretar-lo i definir-lo mes.Don Wilson,el company de cordada de Robbins en aquell temps i ell, varen decidir dividir el nivell 5 en 10 subdivisions,sent el 5.0 una escalada fàcil i amb possibilitats de ser ben protegida en claus, i 5.9 reservada a la escalada en lliure mes difícil llavors,Open Book.Antiga via d'artificial alliberada l'any 1952 pel mutant Robbins.Evidentment pel mig quedaven definits el diferents graus de dificultat:5.1,5.2...etc.Mes endavant i juntament en la polèmica que hi va haver per Europa amb el setè grau promoguda d'entre altres per Messner,es decidir ampliar aquesta escala per dalt i fer-la oberta,a saber:5.10,5.11...etc.Afegint a mes,quatre subdivisions a cadascun amb les lletres a,b,c i d...
Peró això ja son figues d'un altre paner,i com diria el molt honorable Jordi Pujol:"això ara no toca".
Resulta que aquesta escala ràpidament va ser adoptada per tota la IUESEI cap a finals de 1956,i coneguda molt mes tard com "sistema decimal yosemitic"...YSD,vaja.
La foto en qüestió esta feta al llarg clau de la via Reticent Wall,A5 del Capitan.Yosemite,of course!!.
2 comentaris:
Molt bo lo de la cinta americana a la foto, ja,ja,ja... jo ho vaig fer un dia en un A3 de Montserrat, però més a la catalana, amb esparadrap!!
Endavant el comando dels lisiats,ja,ja,ja... necessitarem moooolta paciència i anar llegint blogs!
A tibar-li! quan el cos ens deixi ;)
Bé mohawk,ara ja em vaig trobant millor,l'article està recuperat del blog en una entrada del mes de juliol.L'he posat per que com a article atemporal que és,he pensat que fora bo donar-lo a conéixer al blog de blogs...
Sé que hi ha molta gent que accedeix als blogs només per visualitzar les darreres novetats,per això he decitit reposar-lo.Si t'ho has passat be llegint-lo,estic content.
Publica un comentari a l'entrada