Avui que plou, fa mal temps (quina novetat), i no tinc gaires ganes d'anar al rocòdrom personal per castigar el malmès cos que el senyor m'ha atorgat, us fotré un altre rollo només suportable per obsessius i analítics sense remei. I gent que té molt poca feina.
És el que toca, suposo.
En semblants condicions ( d'excés d'ànsia, mala méteo, o poca feina), es devien trobar els signants dels estudis que apareixen en el títol.
El cert és que aquestos individus, van arribar en diferents anys però, a una sèrie de conclusions que a nosaltres ens poden servir força. Fins i tot es van entretenir en dissenyar uns dinamòmetres adaptats a cada posició específica, per mesurar en Newtons, la força desenvolupada per les nostres mans.
Colla de fanàtics.
Bé, aquesta gent varen comparar les dades en diferents tipus de presa; arqueig a dos i quatre dits, extensió amb dos i quatre dits, força de prensió, i pinçament.
I a qui van agafar com a conillets d'índia?. Escaladors d'elit, escaladors d'anar per casa, i no escaladors van ser els triats. Com no podia ser d'altra manera.
I què van veure?;
- No hi han diferències importants entre els tres grups en la força d'arqueig a 2 i 4 dits, ni en la força de prensió!.
- Diferències importants en pinçament i extensió a 2 i 4 dits!.Els escaladors d'elit tenen més força en aquestes posicions. I aquí hi ha una primera dada clau!; els escaladors novells abusen de l'arqueig en detriment de posicions més efectives, més imaginatives i sobretot, menys lesives. Fixeu-vos amb això.
- En extensió el valor de la força aplicada a sobre les preses pot ser semblant o lleugerament superior, a la aplicada en arqueig, sigui quin sigui el nostre nivell. Uau!.
- Augmenta la diferència de força aplicada entre aquestes dues preses, a mesura que augmenta el nivell dels escaladors, però no està clar si és a favor de la presa en extensió o la d'arqueig. Aquí hi a força polèmica.
- I una molt important; La força generada en extensió es deriva sobretot de la força muscular de l'avantbraç, en canvi, la força generada en arqueig neix fonamentalment per la friccó que es crea entre les politges, les baines sinovials i/o els tendons. Augmentant per tant les possibilitats de lesió!!.
De moment ja n'hi ha prou...fins aviat. Teniu el que queda del dia per reflexionar sobre tot plegat!.
3 comentaris:
Ei JOsep.
Com a bon sanbeneddicte em vaig criar EN EXTENSIÓ en roms i forats laterals....fins que un siuranista em va ensenyar a arquejar.
ës possible que el que diguis sigui ben cert però el que vaig observar es que jo havia de fer moltissima més força per plegar el colze que qui arquejava i, a sobre, a partir de certa alçada sobre el punt de gravetat la extensió no és efectiva mnentre que un arqueig permet aprofitar fins al límit possible la ELEVACIÓ del cos, bàsicament perquè treu més partit de la posició dels dits en la mínima posiotivitaat que pugui tenir la presa....
Vaja, que la extensió serveix mentre estiguis "baix", i arquejant et quedes més clavat si has de bloquejar molt amunt.
Crec que amb un mínim de experiència aprens a identificar la manera més efectiva en funci´ño de la presa i del moviment.
Seria interessant també analitzar quins muscles del braç són més útils en una situació i la altra, i les possibilitats de lessió.
NO només els novells arqujen més...de vegades com més "avis" més fort hem d'arquejar per arribar on abans arribavem en extensió..
No només llei ´mecànica sinó LLEI DE VIDA BOW!!!
heheheh
Salut!
Nos lo han dicho un montón de veces: al arquear podemos lesionarnos. Pero los novatillos a veces es lo único que podemos hacer. Agarrar en extensión cuesta.
Tenemos que seguir mejorando.
Slds
Tranki;
Interessant.
Sobre això que comentes de la posició relativa de CDG respecte el canto romo tenia pensat fer una entradeta més endavant. És força interessant aquest tema.
Però hi han moltes coses a dir i hom no sempre té ganes d'escriure... Prometo parlar-ne ben aviat.
El tema del braç és més complexe, hi han molts músculs implicats, a veure si ordeno idees i trobo més info per explicar alguna coseta al respecte!.
Fer;
Prova això.
Intenta no arquejar en vies conegudes i que estan un parell de graus per sota del teu màxim. Et sorprendràs al descobrir que realment no fa falta abusar tant d'aquest tipus de presa de mans!.
Com son vies que ja coneixes i has encadenat moltes vegades, faràs un bon ús dels peus per mantenir-te d'aquelles preses de mans que abans et suposaven una necessitat imperiosa de tancar els dits.
A mi mateix em va succeir això, mesos abans de la lesió de sobrecàrrega que vaig patir a la mà dreta, i que ha tallat de soca rel la meva progressió en roca.
Ara he après a no abusar d'aquesta presa, forçant-me més a moure'm per la vertical utilitzant sempre que sigui possible l'extensió.Sovint un canvi en la col.locació del teu cos respecte aquella presa que abans resultava només ser útil agafant-la en arqueig, t'obre tot un mon de possibilitats noves!.
És evident que això farà que perdis algun encadenament a vista que escalant com fins ara haguessis apuntat a la llibreta...però jutja tú que és més important: buscar resultats immediats,(alimentant l'ego personal perillosament) o aprendre coses noves i esdevenir millor escalador mitjançant la retroalimentació que suposa una nova manera de fer les coses...
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada