dimecres, 19 de març de 2008

Xafant merda...



Seguint la moda de buscar excuses per celebrar qualsevol cosa,avui toca recordar al lector assidu i pacient,l'efemèride.
Avui dia del meu Sant, (no el celebro,però i què?)fa un any que vaig decidir-me a crear la pàgina personal que esteu llegint en aquestos moments.

Han passat unes quantes coses,i...pràcticament cap de bona.Jo seguiré aquí al peu del canó,esperant a que el vent bufi a favor.O al menys,no ho faci en contra.
No donaré detalls,penso que no seran d'interès per ningú.Llegint l'encapçalament hom entén que sobren comentaris addicionals.

La part positiva?...haver iniciat a l'edat en que Bonatti deixava l'Alpinisme aquesta meravellosa activitat i haver conegut gràcies a això, a tots els que formeu part d'aquest món de bojos.
Els escaladors...

Fins la pròxima entrada...

5 comentaris:

Gatsaule ha dit...

M'agradaria felicitar-te pel blog i per aguantar un anyet fent reflexions, però després de llegir el post no ser si fer-ho....

En tot casa anima't i pensa que sempre es pot estar pitjor !

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats pel Blog! malgrat que a vegades xafem merda, qui no! el fet de les petites il.lusions ens mantenen vius i ens ajuden a aixecar el cap, ànims company i no et cansis que esperem els teus posts!

Fer ha dit...

Eso, eso. Al peu del canó.
A seguir.
Salut i tàpia.

enric ha dit...

A cops si que sembla que només es trepitgi merda. La vida és així. I a cops pot arribar a ser molt dur. Pensa llavors en el que va dir un savi: "no és que se't tanqui una porta, sinó que s'obre una altra".

Ànims i no afluixis. No és l'únic que pateixes i aixafes merda.

Josep ha dit...

Gràcies a tots,xicots.
Que consti que he estat majoritàriament optimista al llarg de la meva existència.Però hi han vegades que...En fi!.

Seguirem escrivint.