Una manera d'explicar el que ens passa als escaladors quan afrontem qualsevol repte(sigui físic o psicològic),és fer-ho mitjançant gràfics,dibuixets i/o diagrames.
També deu ajudar el fet,de que en qualsevol article que s'escriu,és interessant d'afegir algun element visual entre tanta lletra,per fer més llaminer l'escrit i no foragitar al lector poc pacient.
Anem a pams.
L'àrea compresa al cercle més petit,pertany al potencial del que ja ets conscient,es a dir aquell grau en el qual ets sent confiat i tranquil.Aquesta zona representa el grau que ets capaç de fer amb relativa facilitat.
La zona concèntrica-externa compresa entre les dues circumferències,és aquell espai incòmode i de risc,on el repte és màxim.El grau on no estàs acostumat a moure't.
La circumferència petita és la línia que delimita la zona de risc,i representa la resistència psicològica que experimenta tot escalador a abandonar la zona de confort.
Lo desconegut.És la zona exterior al dibuix(i que seguiria pantalla enllà),aquesta zona no és accessible per al risc concret que ens serveix de model.
I les fletxes?...En hi han de dos tipus,la que va cap a l'exterior representa el desig d'aprenentatge i millora.Tots el portem a dins.
Tanmateix la que neix del desconeixement i finalitza a la zona de confort té un efecte ben diferent,produïda per la por(necessària per no matar-mos fent solos integrals),et limita i retrau.
Si la nostra intenció o (atenció centrada en l'activitat) és un compromís al 100%,valorarem seriosament el poder de l'aprenentatge.Només obtindrem coneixements nous,trencant la barrera de resistència existent entre la zona còmoda i la zona de risc,provant vies que ens suposin reptes nous i intensos.En aquest procés continu i repetit,expandirem al mateix temps la vella zona de confort cada cop que experimentem la incomoditat d'abandonar lo segur i familiar.
Aquest procés d'aprenentatge,repte i búsqueda de la perfecció,és el que et farà ser més bon escalador...
8 comentaris:
Comparteixo la idea i el gràfic m'agrada, però crec que la línia que separa les dues zones és doble, amb una zona tampó que fa que l'àrea de confort depengui una mica d'altres factors.
Si tens el dia bo, la línia és més externa, si el tens dolent, més interna.
Molt interessant el teu escrit. Relacionat amb això, hi ha
aquest link on, per la seva part, fa referència a l'entrada original.
El resum és que es pot treballar activament per ampliar la zona de confort.
està bé! amb lu confartable que és el sofà! i mira que nar a trepar..ja ens val! jeje
Veig que a part de mi n'hi ha d'altres que els reis els hi han deixat "Guerreros de la roca".... a mi m'ha anat bé llegir-lo..
Per a mi,la zona de confort es el sofa de casa....jeje, molt guapo el escrit.
hola..soy el tipo al qu se el partio el mosqueton black diamond,,, comentaste sobre mi caso en el blog de pasarell... Tu explicacion se ve interesante.. pero lamentablemente no entiendo catalan (soy venzolano, y vivo y escalo allí) . y de veras quiero conocer tu opinión..Si tienes tiempo y no es molestia...podrías pasarte por mi blog y repetir el comentario en castellano??.
http://tuqueque.wordpress.com/2008/01/11/accidente-ii-parte-el-porque/
hola josep. escucha q mañana lo mas seguro es q vayamos a ulldecona un ratillo haya ala 10 o las 11 hasta las 4 o asi, algo rapidito q son carnavales, si te animas ya diras algo. venga un saludo.
pajarillo que estàs molt paradet !!!
De acuerdo. He experimentado un montón de veces la zona de confort, la de riesgo, las ganas de ir de una a otra según cómo esté el ánimo... en fin, todo ese entramado complejo.
Salut
Publica un comentari a l'entrada