Segur que l'Yvon Chouinard no pensava l'any 1957 quan va anar a la "xatarreria" per comprar una forja de carbó de segona mà,una enclusa de 60 Kg i un bon grapat de malls i estris varis,que uns anys més tard seria el flamant fundador d'una gran empresa...
- Volia fabricar-me el meu propi material d'escalada,ja que estàvem començant a pujar les grans parets de Yosemite,ascensions que duraven uns quants dies i requerien de centenars de pitons! -.
Així de senzill va ser.
Prompte no va donar abast a les comandes dels companys americans,i l'any 1960 contractar els primers empleats.Deu anys més tard,Chouinard Equipment(així es deia l'empresa),s'havia convertit en la distribuïdora de material d'escalada més gran dels Estats Units.
Aquest visionari va adonar-se'n després d'un viatge al Peak District britànic,de que la roba dels escaladors Yosemítics era inapropiada i poc específica per l'activitat.
El 1973 crea la imatge d'un silueta de pics dentats del grup del FitzRoy...Havia nascut Patagonia,marca de roba amb identitat pròpia dins de Chouinard Equipment.
Afinals dels anys 80,degut a problemes legals,Chouinard Equipment Ltd. va optar per presentar una demanda de fallida,per donar temps als treballadors a comprar la companyia i traslladar la seu social a Salt Lake City.
Així va néixer un altre gran fabricant de "hardware" per l'escalada...Black Diamond.
I fins aquí puc escriure...Aquest és el meu petit homenatge a un dels precursors,culpable en part,de que nosaltres estem tan segurs i tranquils cada cop que tanquem i obrim un mosquetó,ens pengem d'un ganxo,posem un pitó...o endinsem un Camalot a la fissura de torn.
El títol de l'entrada no és meu.L'he agafat d'un article del Ferran Latorre escrit al numero 215 de la revista Vertex,el d'aquest mes,vaja.
Com a que és possible que no entengueu gairebé res...Us proposo un joc,busqueu aquest exemplar i llegiu l'article,segur que llavors us quadraran els comtes.
La foto està feta l'any 1966 al taller de Ventura(que encara existeix),amb els primers empleats.
Per cert,Yvon és el tercer començant per la dreta.
5 comentaris:
M'encanten aquestes històries :)
Salut Josep, avui he llegit el que m'havies dit al xat... ja farem una entradeta quan em posi al dia de les meves escalades ;)
OK.Esperarem a veure que ens contes...
t'ha agradat l'article del Ferran Latorre al Vèrtex?
Si.L'he llegit dues vegades per tal de fixar matisos.
A més,va inspirar-me per escriure l'entrada...Em va semblar una bona idea el buscar-hi una relació entre el que diu el Ferran,i el que exposo jo.Fent,a la vegada un petit homenatge als pioners de Yosemite.
De vegades penso que el que escric no interessa gaire gent,la proposta de fer el joc amb l'article del Vèrtex anava destinada a promoure alguna reflexió.Veig que fins ara,la resposta ha estat minsa...
Ja són unes quantes les veus que denuncïen algunes de les coses que diu l'alpinista.Jo,hi estic bastant d'acord amb el que escriu...i quan puc,aprofito per narrar petits fragments aïllats de la història de l'escalada a la famosa vall californiana.Com aquell qui no vol la cosa...
Per cert Enric,m'has deixat preocupat amb l'escrit de presentació del blog "Girant full".
Espero que tot vagi be...
Una abraçada.
aleluia¡ ja era hora que pencaras una mica. envia'm una foto ó dibuix de les vies per incluirles a la resenya
encara no les he vist, pero segon el comentari del pinxo, ja m'imagino on son.
au pos, salut
Publica un comentari a l'entrada