Quan vaig fer la crònica original(Crestall de l' erosa),pensava afegir algunes imatges mes que havien quedat pendents d'arribar-me.Ara,una vegada les fotos son al meu ordinador i he començat a visualitzar-les, me'n he adonat com de vegades hom oblida tot allò que li ensenyen el llibres,i aconsellen el bon criteri i sentit comú,sobre progressió, auto assegurament i seguretat en l' escalada.
Tot i havent-hi muntat instants abans(correctament auto assegurats,el David i jo mateix) un passamà de seguretat per que tots els integrants del grup superessin aquesta llarga travessa de 4ªrt grau sense passar pena ni perill,vaig tenir la feliç idea de posar-me a trepar(amb una corda a l'esquena) passant olímpicament de tot el muntatge.
En aquell instant(tampoc sabia que sortiria retratat),tot i que el Toni m'ho recordava, no vaig ser conscient del perill al que de vegades ens exposem inconscientment els babaus.
Gaudiu aixo si,d'aquesta bonica i aerea panoramica de la cinglera en qüestió!.
4 comentaris:
valienteeeeeeeeeee.
no inclines tanto la foto que te se caera l'erosa encima, jajajajajaja.
hostia,preguntali al autor.un tal david de ulldecona...pero la veritat es que ha quedat superxula!.
Segur que no era tan exposat com pareix... pero la foto mola!!!
Publica un comentari a l'entrada