Com m'agraden aquestos anglesos!.Els que em coneixen saben que a mi, (al contrari que molts hipòcrites que diuen el contrari) si que m'interessa el grau de les vies. I no només la dificultat, també m'atrau el conèixer quina exposició s'ha sofert durant l'encadenament.
Podria passar-me hores xerrant sobre tot el que envolta l'activitat, assegut davant un bon cafè (ara que fot fred), o una bona cervesa fresca (quan és estiu).
Per això m'encanten les polèmiques com la que presento, plenes de fanatisme i anàlisi fins a l'infinit. Sempre que estiguin ben argumentades i sobretot, confrontades amb educació.
Aquest tipus d'escalada té futur. Que bonic és passar per un lloc apretan de debò, sabent que un cop te'n has anat, res quedarà fixat en aquell trosset de roca. Amb l'esperança que algú igual de compromès amb l'activitat, torni a intentar-ho.
Sense més preàmbuls, aquí us deixo aquest enllaç introductori, i aquest altre on s'explica el què... gaudiu-ho!.
