Com m'agraden aquestos anglesos!.Els que em coneixen saben que a mi, (al contrari que molts hipòcrites que diuen el contrari) si que m'interessa el grau de les vies. I no només la dificultat, també m'atrau el conèixer quina exposició s'ha sofert durant l'encadenament.
Podria passar-me hores xerrant sobre tot el que envolta l'activitat, assegut davant un bon cafè (ara que fot fred), o una bona cervesa fresca (quan és estiu).
Per això m'encanten les polèmiques com la que presento, plenes de fanatisme i anàlisi fins a l'infinit. Sempre que estiguin ben argumentades i sobretot, confrontades amb educació.
Aquest tipus d'escalada té futur. Que bonic és passar per un lloc apretan de debò, sabent que un cop te'n has anat, res quedarà fixat en aquell trosset de roca. Amb l'esperança que algú igual de compromès amb l'activitat, torni a intentar-ho.
Sense més preàmbuls, aquí us deixo aquest enllaç introductori, i aquest altre on s'explica el què... gaudiu-ho!.
4 comentaris:
In my opinion, topropejar fins controlar una via i despues pegarte el moco no es ser humil... Pro pareix que a aquesta gent els val... Seguixo preferint xapar parabolts i volar de ves en quant sense jugarme la vida!!! Bon post!!!
Bé, en això del "hard grit" anglès, s'ha de reconèixer que la mania de arrear-li a top rops a una via fins conèixer cada canto com si fora una part del propi cos és millorable en estil i per tant, criticable.
D'altra banda, fer-ho provant les vies des de sota, a vista, buscant emplaçaments i arreante galetes on segur, acabaràs fent-te mal, és fàcil de demanar. Però pot ser és poc pràctic (per allò de la salut) ja m'entens.
El que si és interessant d'aquesta escalada és la manera com es deixa la roca en previsió que algú en un futur amb més capacitat, més valent, o més boig (ves a saber) passi per allí trobant-se la via igual que va estar parida fa milers d'anys!. Imaginem per un moment que algú la pugui fer A VISTA!. Seria un pas esndavant clarissim, no?.
Ara m'agradaria saber quina és la opinió del James Parson al respecte de la decotada a que ha estat sotmesa la nineta dels seus ulls!.
Una abraçada...
In my opinion també se pot tomar cervesa en invern.
Interesantes reflexiones, como siempre.
Slds
I menjar gelat!.
Una cosa que sempre m'agrada fer...Sigui l'època de l'any que sigui.
Veig que fins i tot t'atreveixes a escriure en català. Això mola Fer...
Publica un comentari a l'entrada