dissabte, 24 de maig del 2008

Nala...


Segurament és la primera entrada al blog que no té a veure directament amb l'escalada...o si(depèn com es miri).El cert és que,des de que tinc una meravellosa gossa a casa,estic super sensibilitzat amb el tema.

No us podeu imaginar el que són capaços d'oferir aquestos animals a qui els cuida...Mireu-la als ulls,per entendre el que us dic,són fantàstics!.



El Kiko del blog a5lunnis,fa una crida a tothom per veure si entre tots li trobem una nova família.A casa meva no en caben més(ni el meu cor està preparat per compartir l'amor amb un altre animal que no sigui Etna).

Vinga va,fem córrer la veu,i aviam si entre tots ho fem possible...

6 comentaris:

Kiko ha dit...

merci josep! un abrazo, kiko.

Fer ha dit...

Haces bien en difundir el tema, para ver si se consigue algo.
Teniendo ya uno es difícil adoptar un segundo.
Slds

Josep Barberà. ha dit...

Esperarem que tot acabi be...la intenció és aquesta.

Marieta ha dit...

Ostres...jo si no tingués la Neula a casa l'adoptaria. Es més...l'adoptaria si no tingués els pares a casa. Els gossos són sorprenents, compartir la vida amb un d'ells és tota una experiència...
Que hi hagi sort!!!
(per cert, em sembla que no havia dit mai res en aquest blog...així que et torno el missatge pero que sapigues que ja et visitava ;))

fatipedra ha dit...

pos jo no te dic que no ja que estic buscant una copaña per a la nova casa. Dime en qui tinc que parlà pero si pot sé personalment.
Cambian de tema, a vore si este finde podem fe algo que no veas com està el tems

Josep Barberà. ha dit...

Marieta:
Fes córrer la veu,això és suficient!
Respecte als comentaris...per alguna cosa es comença!.

Fàtima:
Al correu tens les dades d'aquesta gent.