Quan voles a sobre la última assegurança(ja sigui friend,tascó,pitó,buril,spit,bolt o químic)apareixen dues forces que actuen a l'hora i de manera complementària.
Una és la força de xoc de la persona que cau,i l'altra es la de l'assegurador que frena la caiguda. Fins que,com tot sistema físic,s'arriba a crear un equilibri de forces que finalment acaba amb la detenció de l'escalador.
Durant aquest procés l'esforç a que sotmetem el darrer ancoratge és un múltiple (per tant,més elevat) de la força que genera l'escalador al caure.
Si mireu el gràfic voreu que el valor d'aquestos dos vectors no és igual.La diferència entre aquestos valors és la que correspon a la força de fregament entre la corda i tots els altres elements de la cadena de seguretat.
A saber;
-Mosquetons
-La mateixa roca
-Aparell de frenada
-Etc
Tot això és molt més complicat de calcular de que sembla,aquí no entrarem a fons però.Sobre això hi han alguns articles per la xarxa,que segurament faran les delícies dels amants de la matemàtica "parda".
Ara be.Sabent la direcció d'aquestes forces(vectors), i fent una senzilla suma(vectorial)dels mateixos,apareix la resultant.I aquesta fletxeta,és definitivament la que més ens interessa,ja que indicarà (també d'una manera aproximada)el valor en kilograms newton i molt important,la direcció que prendrà aquesta força a sobre el darrer punt d'unió amb a la nostra estimada paret!.
Aquí represento els tres casos més habituals en que ens passa això:
A.- La vertical
B.- Desplom a 30º
C.- Sostre
Els "pedriceros" segurament se sentiran marginats d'aquest anàlisi,però per la majoria d'escaladors amb aquestes 3 hipòtesis és més que suficient.
Els més espavilats probablement se'n hauran adonat de que fins i tot en aquest cas,el fer grau és una avantatge!(sempre que pensem en:+ desplom=+ grau),i aquesta condició no sempre es compleix,que quedi clar.
I això per què ho he dit...Ah si,doncs a igual material,factor de caiguda,pes de l'escalador i sistema de fre,l'esforç que pateix l'últim ancoratge és significativament menor com més "tire pal lado malo" la paret.
I tota aquesta parrafada que he soltat serveix per alguna cosa?,no ho sé.
Però pot ser que a partir d'ara quan estiguis amb la moto posada,el darrer bolt a "prendre pels collons"i amb la possibilitat de fotre't un "leño" dels guapos,pensis:
-Iep!,no cal patir...només és un puto vector!!-
5 comentaris:
Molt bé molt bé.
Tot això del mosqueto en avall, però i del mosquetó en amut què?
Et recordo que generalment en un sotre el seguros treballen invertits. Vejam si ens pots refer els càlculs i ens ho expliques.
Gràcies crack!!
Lluís Parcerisa.
Que tal Lluís!.
Si fa temps que segueixes el blog,sabràs que quan poso una entrada de tipus tècnic,no aprofundeixo del tot en el tema tractat.
M'agrada fer una proposta el més breu possible,per tal de convidar als lectors a que ells mateixos reflexionin sobre el tema exposat a la pàgina.
Després si algú vol aprofundir més,només te que utilitzar el buscador i de ben segur trobarà allò que l'inquieta.
Responent a la teva pregunta,dir-te que és cert,majoritàriament els ancoratges posats en un sostre estan posats cap per avall.Això significa que la major part del càrrega resultant de la suma vectorial(en aquest cas,el 125%),fa treballar al bolt,pitó,etc a l'extracció.Sense menysprear però,que també farà treballar aquest mateix "seguro" a la cizalladura.Encara que en menor mesura.
Els sistemes físics ideals(per exemple els assajos de laboratori),es poden simplificar fins que hom vulgui,però si es vol fer un anàlisi rigorós del que passa en realitat,més val estar preparat i tenir algun màster en matemàtiques.Per que les coses llavors,es compliquen.
De totes maneres,aniré afegint coses en properes entrades...o no,veurem.
La meva principal inquietud es,que al entrar i llegir qualsevol de les entrades,a més d'aprendre alguna cosa...us ho passeu be.
Una abraçada.
Los pedriceros seguimos por aquí tan contentos como siempre.
Salut.
No esperava menys de vosaltres Fer!.A veure quin dia decideixo fer-vos una visita...
Si decides venir por aquí, dame un toque. Slds.
Publica un comentari a l'entrada