Coses que no hauria de fer...

Quan vaig fer la crònica original(Crestall de l' erosa),pensava afegir algunes imatges mes que havien quedat pendents d'arribar-me.Ara,una vegada les fotos son al meu ordinador i he començat a visualitzar-les, me'n he adonat com de vegades hom oblida tot allò que li ensenyen el llibres,i aconsellen el bon criteri i sentit comú,sobre progressió, auto assegurament i seguretat en l' escalada.
Tot i havent-hi muntat instants abans(correctament auto assegurats,el David i jo mateix) un passamà de seguretat per que tots els integrants del grup superessin aquesta llarga travessa de 4ªrt grau sense passar pena ni perill,vaig tenir la feliç idea de posar-me a trepar(amb una corda a l'esquena) passant olímpicament de tot el muntatge.
En aquell instant(tampoc sabia que sortiria retratat),tot i que el Toni m'ho recordava, no vaig ser conscient del perill al que de vegades ens exposem inconscientment els babaus.
Gaudiu aixo si,d'aquesta bonica i aerea panoramica de la cinglera en qüestió!.

Xerica...

Dia 30 d' abril.Xoli,Txus,Hèctor,Albert,Kiko i jo sortim d' Amposta direcció a les parets del congost que donen forma a aquesta escola castellonenca.
La previsió de la meteo no estava clara,però ens vam arriscar...i certament l' aposta ens va sortir rodona,esmorzar al bar tino per agafar forces i apa,a tibar!.
El sector escollit per anar provant,Huajalotes.Vies de pura continuïtat,llargues i de molta verticalitat en rocam excel.lent i menys sobades que les plaques veïnes.
El resultat de tot plegat:confirmada la sospita del que escriu això,que escalar fora de les escoles habituals es bo per la tècnica,sa per la ment,i mitiga l' ecces d' ego que hom acumula massa fàcilment!.
Podeu deduir doncs,que els encadenaments no van ser gaires(parlo en nom meu),i si en canvi profitós l' aprenentatge rebut durant la llarga jornada d' escalada.
Pel que fa a l' actuació de la resta del companys,confirmació definitiva de l' Albert i el Hèctor,super motivats i en plena forma,encadenant pràcticament totes les vies provades,i demostrant que quan un es troba be,el dia es fa curt...molt curt.El Xoli i el Kiko com sempre apretant i marcant la tendència del grup.